Un 8 de gener de l'any 1272, el noble Guillem d'Anglesola atorgava carta de poblament a Guillem Colom,
Ramon Canet i 80 pobladors més, segons els furs i costums de Saragossa.
Aquesta concessió suposava la fundació de la vila d'Atzeneta del Maestrat.
La Colla Xaloc serà present en el 750 aniversari de la Carta Pobla
El dissabte 23 a les 11 hores en la CRIDÀ
Atzeneta del Maestrat és ric en estacions arqueològiques; existeix ceràmica ibèrica als voltants de l'ermita de Sant Joan del "Castell" i altres restes a les terrasses del Monlleó.
Aquestes terres van ser molt cobejades pels barbarescos, en una de les seues incursions un grup de berbers Zenata es va instal·lar a Atzeneta del Maestrat. La tribu Zenata va donar nom a aquestes terres.
Ja en el segle XII hi ha correries del Cid (precisament la localitat està integrada en el Camí del Cid) i de Pere II d'Aragó, el Catòlic, el qual va prometre als Templers el 5 de novembre de 1210 el Castell de Culla quan les seues terres foren arrabassades als moros, d'entre elles es trobaven les anomenades Alqueries de Adzeneta. L'11 de maig de 1235 va ser donada al noble Balasc d'Alagó, instituint hereua a la seua filla donya Constança casada amb el també noble Guillem d'Anglesola. Un fill d'aquests anomenat també Guillermo va atorgar Carta de Població a favor de Guillén de Columba i Raimundo de Canet l'11 de gener de 1272.
Va ser conquistada pel rei Jaume I d'Aragó, qui la va donar als seus cavallers com a premi als mèrits contrets en campanya. Així, la vila d'Atzeneta del Maestrat va ser entregada en feu a dos nobles guerrers de Perpinyà, que van acompanyar a Jaime a la conquesta de València i realitzada aquesta, un d'ells va rebre institució del senyoriu. En un document de notable antiguitat es llig que en ocasió de la conquesta, tres generosos guerrers i germans de la ciutat de Perpinyà, van vindre a aquest Regne i es avecindaron en les tres viles d'Orde del Temple: Ares del Maestrat, Benassal i Atzeneta del Maestrat; els Bertranes d'Atzeneta del Maestrat van meréixer, pels seus majors serveis, el premi i donació de possessions en aquesta Vila.
Les hosts del rei Jaume van eixamplar els seus dominis formant el que es va vindre a dir la Setena amb els pobles i castells pertanyents al Castell de Culla que van ser venuts als Templers segons escriptura atorgada el 27 de març de 1303. En ser dissolt el Temple, per decisió papal, va passar a pertànyer a l'Orde de Montesa, la seua successora en el Regne de València.
Informació extreta de Wikipedia