Sant Nicolau de Bari 2017 a Castelló

 

 

  

Actuació en l'emblemàtic carrer d'Amunt, que dóna pas a les festes nadalenques.

Cita ineludible per a Xaloc, és una de les festes de carrer on mes afluència de la gent de Castelló on no pot faltar la música de Dolçaina i Tabal.

 

 

 L'Ermita de Sant Nicolau de Bari, situada al carrer Alloza, 143; antic carrer d'“Amunt”, a Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, també coneguda com a església de Sant Nicolau de Bari, és un edifici catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local.

L'actual església, considerada primerament com a ermita, està localitzada en el mateix lloc on estava una antiga mesquita islàmica de la ciutat de Castelló de la Plana. El carrer en la qual es troba estava, al moment de construcció de la mesquita, pegada a les muralles medievals. Quan es va dur a terme la seva reconversió en temple catòlic, l'any 1535, en un primer moment es va utilitzar com a ermita destinada a la catequesi dels musulmans conversos de la ciutat.

Amb el pas del temps aquesta ermita inicial ha anat sofrint nombroses intervencions i rehabilitacions fins a arribar al seu estat actual. Entre elles, entre 1608 i 1611 es va encarregar la realització del retaule de l'altar major a l'escultor Joan Baptista Vázquez; entre 1645 i 1664 es realitzen obres promogudes pel Consell Municipal, propietari de l'edifici; en 1685 es construeixen les capelles laterals, tres en total, i s'afegeix una crugia més a la nau central, tot això sota la direcció del mestre Pedro Vilallave; en 1736 s'amplia la sagristia i es restaura el temple, el resultat és el temple actual, malgrat que l'any 1780 es va construir la casa de l'ermità, que estava adossada a un dels laterals de l'ermita, la qual es va esfondrar fa temps.plano-castello2

Durant el segle XIX es van realitzar algunes millores, com l'encàrrec, en 1806, d'un nou retaule major, sota la direcció de l'escultor Cristobal Maurat (1755-1817), que no ha arribat als nostres dies; o la col·locació de la portada de pedra per a la façana de l'església en 1828.

 

Ja al segle XX, finalitzada la guerra civil, després d'haver estat utilitzada l'ermita durant el conflicte bèl·lic com a seu d'una lògia masónica, es passa a reformar-la. En 1981 es va realitzar l'última gran intervenció en la qual es va reformar l'altar, i es va decorar i va pintar tot l'interior. Com pot comprendre's totes aquestes intervencions al llarg de la seva història han fet que la seva estructura actual tingui poca semblança amb l'ermita inicial. En l'actualitat el manteniment i conservació d'aquesta església està a càrrec de la Junta de Veïns i els Clavaris del carrer en la qual se situa.