Colla Xaloc/Joanjo Trilles

Ens ha deixat, a vuitanta-quatre anys, Enrique Serrano, “El Tio Canya de Castelló”, al seu
perfil de Facebook hui 18 de novembre de 2023 hem pogut llegir: “Bon dia, amics. Anit els meus
ulls es van tancar per sempre. Tranquil i seré he deixat aquest món per portar la música a altres
esferes. Vaig fent camí. Una abraçada”.

A Enrique el vaig conéixer amb els amics de la Colla de Dolçainers i Tabaleters “Xaloc” de
Castelló, i per definir-lo, vull fer meu el comentari de Lluís J. Portolés: “Amic i Mestre, guarde com
un tresor els teus ensenyaments per a fabricar instruments, però sobretot la teua bonhomia i
capacitat per a portar amb alegria/ironia les històries que ens dona la vida”. Era una bona persona,
un gran inventor d'instruments, del que guarde una canya del Pregó i que tocaré, si tot va bé, al Sant
Jordi de l'any vinent.

Els companys de Xaloc l'havien triat per lliurar-li, XX Homenatge de Castelló a la Dolçaina
i el Tabal, a la seua persona en la Magdalena de 2022, cosa aquesta, que per circumstàncies no va
poder ser per la Covid. Fou el 28 de maig, al Centre Cultural de la Marina, on va rebre el
reconeixement que es mereixia, on van estar tots els dolçainers i tabaleters de Castelló, els Amicsdel Cant d'Estil i balladors, tots. Posteriorment, a les XXV Jornades de Cultura Popular a Castelló
“Celebracions festives a Castelló” vam xalar tots força, i done bona fe, d'una sessió pràctica que
ens va fer “El Tio Canya” al Menador.

Com ens conten els amics de Xaloc, Enrique Serrano va néixer a Castelló l'1 de setembre de
1939, i pertany a la quarta generació de ferrers rurals, ofici que va portar a terme fins a complir els
vint-i-set anys, passant posteriorment a treballar a la refineria del Grau de Castelló.
Va començar a tocar el tabal per acompanyar el seu fill David, que tocava la dolçaina,
donant els seus primers passos en l'associació “els Mestrets”, i al seu torn, cofundador de les colles
de dolçainers i tabaleters el Fadrí i Xaloc, i ha estat fins avui, president honorífic d'aquesta última,
exercint de mestre i conseller de la bona feina en la indumentària tradicional i dels seus
complements.

La seua gran vocació per les tradicions culturals i musicals de la nostra terra l'ha portat a formar part dels grups Arenilla de Borriana i a l'Agrupació Folklòrica el Cremaller de Benicàssim, publicant un llibre d'aquest grup amb motiu del seu aniversari. En l'actualitat, Enrique forma part de la rondalla Grup Castelló- Associació d'Estudis Tradicionals. Des de molt jove, i donades les seues excel·lents qualitats artesanals, li ve l'afició de construir tota mena d'instruments musicals com són les canyes, sonalls, rascadors, xiulets, castanyoles, "castanyots” per als Cabuts,.. i així acompanyar els grups musicals als quals ha pertangut.

Com a anècdota, el nom de "Tio Canya" li ve de la idea d'uns amics d'Alaquàs (València)
que volien gravar en vídeo com es construeixen instruments musicals, entre ells els que empren
canyes com a material bàsic, i com no es recordaven del seu nom, el van "batejar" com “Tio
Canya”, recordant aquell títol de cançó del mític grup musical Al Tall composta en 1976 per Vicent
Torrent, que va estar a Castelló a la Bohèmia, a la presentació del llibre de Josep Vicent Frechina,
“Vicent Torrent. La cançó popular”.
Enrique, "Tio Canya" gaudeix d'un honor molt preuat entre els castellonencs, el que els
nanos del Corpus hagen ballat per a ell en agraïment per haver-los fabricat els "castanyots",
instruments que caracteritzen les danses i que ara quedaran òrfens.

La seua alqueria a la partida del Senillar sempre estava oberta a consells i suport a totes les
inquietuds que se'ns presenten en aquest ampli i apassionant camp de la cultura tradicional, i per
extensió, a la música.
Guardaré com un tresor i faré sonar la teua canya, amb molta il·lusió, i com ben bé diuen els
teus amics del Grup Castelló: “Hui ens ha deixat un gran home, un gran músic, un gran
percussionista i un gran amic”. Bon viatge mestre, segur que al Parnàs estaràs fent sonar qualsevol
cosa, qui sap, els núvols.